tag:blogger.com,1999:blog-61756160462721408052024-03-13T00:44:02.135-07:00Folcat de porcs i flamencs<p align="justify"> Visc en un món on han imposat la por, la desesperació, la gana i la tremolor. On les llengües es diuen violència i la defensa és l'única manera de sobreviure. Visc en un món on la dictadura mai és morta i els diners s'han convertit en l'oxigen que respirem. Un món on les guerres imperen per tots els carrerons i la lluita queda ofegada a cops... Visc en un món que m'ha robat la confiança i la tranquil•litat. Un món que m'avergonyeix i em fa sentir culpable...</p> Lorena Hernàndezhttp://www.blogger.com/profile/04280045030013025606noreply@blogger.comBlogger53125tag:blogger.com,1999:blog-6175616046272140805.post-20390250737649282122016-06-18T23:21:00.001-07:002016-06-18T23:23:29.029-07:00Noche de grillos<div class="MsoNormal">
Aprieto las mandíbulas al dormir, hago chocar el maxilar
superior con el inferior y suena el chirrido del desgaste de mis dientes al
derrapar el uno con el otro. No tengo
nada que decir. </div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Aprieto los puños al dormir y las uñas se clavan en la palma
de mi mano, dejando la marca de cuatro cortas líneas horizontales que se irán
borrando con el paso del día. No tengo nada que agarrar.</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Aprieto los párpados al dormir y estos se doblan en pliegues
de piel como un acordeón. Las pestañas se cruzan las unas con las otras y las
consigo desenredar cuando amanezco. No tengo nada que mirar.</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Aprieto los labios al dormir, convirtiéndolos en la única frontera
que divide mi cara en dos hemisferios. El carmín rojo se va secando al estar en
contacto sólo con aire. No tengo nada que besar. </div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Aprieto las piernas al dormir, chafando mis muslos,
haciéndolos sudar, y aquello que llamamos entrepierna se alarga en una estría
hasta los tobillos. No tengo nada que jugar.</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Aprieto el cojín contra mi pecho al dormir e imagino latidos
que soy capaz de confundir con los míos propios. No tengo nada que abrazar. </div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Me aprieto al dormir.</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
</div>
<div class="MsoNormal">
Todo me aprieta cuando la cama me queda ancha. </div>
Lorena Hernàndezhttp://www.blogger.com/profile/04280045030013025606noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6175616046272140805.post-17853382621238042852016-05-12T03:23:00.001-07:002016-05-12T03:23:43.872-07:00Corazón en guerra<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;">
<span style="font-size: 13.5pt;">Me duele levantarme y me duerme el dolor.<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<br /></div>
<div style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span style="font-size: 13.5pt;">Todo se me declara guerra<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span style="font-size: 13.5pt;">y has agotado las bragas blancas que
utilizábamos como bandera de la paz.<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span style="font-size: 13.5pt;">Ahora ya ni puedo rendirme.<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<br /></div>
<div style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span style="font-size: 13.5pt;">¡Y mira que hay quilómetros!<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span style="font-size: 13.5pt;">Y aún me tocan tus bombas.<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<br /></div>
<div style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span style="font-size: 13.5pt;">Traspasas mis fronteras <o:p></o:p></span></div>
<div style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span style="font-size: 13.5pt;">cerradas al dinero<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span style="font-size: 13.5pt;">y abiertas a personas.<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<br /></div>
<div style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span style="font-size: 13.5pt;">Nací sin el cartel que reserva el derecho
de admisión.<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span style="font-size: 13.5pt;">Y ojalá ese señor nos hubiera hecho de
barro para tapar la porosidad por la que te me escuelas.<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<br /></div>
<div style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span style="font-size: 13.5pt;">Y tienes esa sonrisa de delfín que luego
viola.<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span style="font-size: 13.5pt;">Y esa ternura de orca que luego mata.<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<br /></div>
<div style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span style="font-size: 13.5pt;">No eres humo pero sí nicotina.<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span style="font-size: 13.5pt;">No eres cigarro y me conviertes en
cenicero o en colilla. <o:p></o:p></span></div>
<div style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<br /></div>
<div style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span style="font-size: 13.5pt;">Cuan poderoso te veo sin ser nadie en el
mundo.<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<br /></div>
<div style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span style="font-size: 13.5pt;">Tú.<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<br /></div>
<div style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span style="font-size: 13.5pt;">Deja de declararme la guerra sin gritar.<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span style="font-size: 13.5pt;">Las batallas silenciosas son las más devastadoras.<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<br /></div>
<div style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span style="font-size: 13.5pt;">Guerrillero que camina a hurtadillas.<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span style="font-size: 13.5pt;">Guerrillero calzado con puntas de ballet.<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span style="font-size: 13.5pt;">Guerrillero al fin y al cabo. <o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<br />Lorena Hernàndezhttp://www.blogger.com/profile/04280045030013025606noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6175616046272140805.post-64946819054446223072016-01-13T08:43:00.000-08:002016-01-13T08:43:21.793-08:00QUÉDATEQuédate. Quédate cerca, tan cerca que te duelan los ojos al mirarme. Tan próximo que pueda adivinar tus intenciones. Rocémonos y que nuestras caras se cubran con el vapor de nuestras respiraciones. Quédate y robémonos los lados de la cama y compartamos alguna cosa más que las sábanas. Acerquémonos y que se nos hiele la sangre. No nos hagamos preguntas y, aún menos, intentemos hallar respuestas. No te vayas que no podré compartir ni el tiempo ni el espacio con tu persona. Y quiero que te duelan los ojos y verme en tus intenciones. Y quiero, no sólo sentir el vapor de nuestras respiraciones, sino evaporarme. Quiero que nos saqueemos el uno al otro, que nos robemos hasta la identidad y confundirnos la piel. Quiero que compartamos el aquí y el ahora. Hiélame la sangre y no me preguntes nada, que ya regalé todas mis respuestas a aquellos que necesitan saberlo todo. Quiero que te quedes. Quédate. Cerca. Quédate.Lorena Hernàndezhttp://www.blogger.com/profile/04280045030013025606noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-6175616046272140805.post-25456075416802480262015-11-10T10:07:00.003-08:002015-11-10T10:11:04.367-08:00Gavardina verda. <div class="MsoNormal">
<span lang="CA">En aquell
microclima del carreró de les afores del barri situat més a les afores de
París, ella escrivia l’última carta que faria arribar a la seva mare.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><i>“ Mamá, si lees
esto querrá decir que estoy muerta. ”. </i><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">La mare va rebre
el missatge a mans d’una noia desconeguda que ja feia massa estona que la
mirava des de la taula més propera a la porta del cafè. La desconeguda va
començar a plorar i es va apropar a la taula on ella estava asseguda. Mirant-la directament als ulls, va deixar
anar la carta sobre la falda de la mare, que després de fixar la vista sobre el paper, va
voler tornar-li la mirada, però ja era massa tard; aquella noia desapareixia darrera
la porta, deixant de record la punta de la gavardina verda voleiant pocs segons
a causa del vent. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">La mare va obrir
aquell full minúscul:<i> “ Mamá, si lees esto querrá decir que estoy muerta”</i>. Va
donar la volta al paper, buscant alguna pista que li fes entendre alguna cosa i
allà estava la resposta:<i> “ No hay nada más triste que parecer una desconocida a
los ojos de tu propia madre”</i>. Els ulls
van començar a cremar-li abans que litres i litres d’aigua salada apareguessin
per apagar el dolor de les flames. La mare es va posar de peu just en el moment
que arribaven els crits de les sirenes. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Va sortir
corrents d’aquell bar en el que s’havia estat tota la tarda i s’ho va trobar a
pocs metres: la gavardina verda emmarcada entre un bassal del sang. Va córrer
per apropar-se al cos estès a terra.</span><br />
<div style="text-indent: 0px;">
<span style="text-indent: -18pt;"><br /></span></div>
<div style="text-indent: 0px;">
<span style="text-indent: -18pt;">- </span><i style="text-indent: -18pt;">No
señora, no puede acercarse.</i></div>
</div>
<div class="MsoListParagraph" style="mso-list: l0 level1 lfo1; text-indent: -18.0pt;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Es va quedar
darrere del cordó policial mirant la muntanya de tela inert en el que s’havia
convertit la seva pròpia filla. No va tenir valor a dir que era la mare de la
noia morta. Ni valor, ni dret a fer-ho. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<b><br /></b>
Encara ara plora
la senyora que un dia va oblidar-se de
la seva nena. S’enviaven algunes cartes, però. </div>
Lorena Hernàndezhttp://www.blogger.com/profile/04280045030013025606noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6175616046272140805.post-76238979385861064042015-10-24T08:32:00.002-07:002015-10-27T08:30:12.548-07:00Octubre<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA;">Ella va pujar al tren amb la intenció de no mirar com es
tancaven les portes. Va seure al seient més llunyà de l’entrada al vagó i va
fixar la mirada a la finestra. Sabia que si retornava la vista al lloc per on
havia entrat, les forces i el valor li regalimarien cames avall, deixant un
bassal enorme al terra on portava asseguda només uns instants. Un cop la
seguretat decideix abandonar-te l’has de donar per perduda, mai es queda ni
calada a la teva roba. No tens cap possibilitat de reprendre-la, encara que sigui
passat el temps; adéu. Per això ella no volia mirar enrere. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA;">Observava les muntanyes del fons que feien d’aquell
paisatge un lloc massa ample, d’aquells on els ecos t’acompanyen i la boira t’humiteja
la pell. Allà asseguda i immòbil començava a sentir que es perdia enmig d’aquells
turons pels que intentava endinsar-se des de la distància. Volia perdre la
noció del temps, la noció del que acabava de passar, del que estava passant i
del que hi havia darrere d’aquella porta per la que encara entrava gent. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA;">L’estómac se li començava a regirar. Els cops més forts a
l’ànima es converteixen en físics. Diria que és el senyal del cos per fer-te
veure que encara no has mort. Un toc d’alarma, una empenta cap enfora al desig d’abandonar,
de perdre la batalla i d’acabar amb tot. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA;">Va posar les mans al seu ventre intentant subjectar els
òrgans interns que li restaven inquiets. Les carícies pròximes al melic li van
fer recordar a la seva petita. Era inevitable. Les llàgrimes patinaven aprofitant
la curvatura de les seves galtes sense desfer la serenitat del seu rostre. Gens
de força. Malgrat que ara ho veia tot
borrós no deixava de mirar les muntanyes. Volia perdre’s, extraviar-se per
sempre. Necessitava desaparèixer de la terra i sabia que aquell tren no la
portaria al final d’enlloc, només a la pròxima destinació on abocar el plor que
la ofegava per dins. Inundació. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA;">Va sentir un gemec que la va fer despertar del seu
aïllament. Era ella, la seva petita. No podia ser el que estava sent, <i>“ el que havia de ser”</i> deien. <i>“Coses de la
guerra”</i> deien. Coses? Només coses? No són coses; són flames que cremen la medul·la
espinal, són fletxes clavades a cada articulació, són cops freds a la pell
capaços de convertir en cendra cada espurna de vida. <o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA;">No ho va poder evitar i va mirar cap a la porta on sabia
que es trobaria ella. Una nena amb els cabells rossos trenats plorava allargant
les mans, com demanant, com volent intercanviar almoina per amor maternal. Tot
i la seva agitació, la petita no entrava al vagó. Semblava que hi hagués un mur
transparent que l’impedís trencar la barrera que la separava de la seva mare.
Les normes i el nostre costum irracional de seguir-les.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA;">Ella la mirava i els músculs de la seva cara es van
tensar de cop. Els seus pòmuls, ulls i llavis estirats com els braços de la
seva filla que la demanaven a ella. Només a ella. Va abandonar les muntanyes i
es va posar de peu decidida a sortir d’aquell tren que la llençava amb força
lluny de la seva pròpia nena. La seva flor, la seva petita rosella salvatge,
despentinada amb la mirada sincera i nascuda de les seves arrels feia poc més
de dos anys. <o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA;">El cor s’havia convertit en el director de les seves
accions i la força dels batecs la va apropar a la porta que es va tancar
acariciant-li el front. No podia ser, ara no. La paret imaginària i etèria que
les havia mantingut separades per les normes s’havia convertit en metall i
vidre. Sòlid concloent. </span><br />
<span lang="CA" style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA;">El plor de la seva criatura es confonia amb el crit
llarg i destructiu del tren que ara gemegava per la nostra protagonista a la
que el dolor va ser capaç fins d’arrabassar-li la veu.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA;">L’estómac va fer un gir complert per fer-la sentir encara
viva, però aquell mal de l’ànima era mortal. El tren havia començat a avançar i
el fil de fum que es dibuixava a l’aire va ser l’últim punt d’unió d’aquella
mare estesa a terra que s’allunyava i d’aquella filla que es va quedar amb la
cara molla a esperant a l’andana. Verd militar. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA;">Coses de la guerra diuen mentre una nena crida: mama!<o:p></o:p></span></div>
Lorena Hernàndezhttp://www.blogger.com/profile/04280045030013025606noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6175616046272140805.post-29792429490428449042015-06-15T13:57:00.000-07:002015-06-15T13:57:20.098-07:00Rojo tardío<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">Una mujer de terciopelo,
como cocinada a fuego lento, como envuelta en la piel de un melocotón, miraba
por la ventana llorando silenciosamente, como esperando el tren en una estación
que nunca existió. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">Llevaba el vestido rojo que
se compró para ir a la ópera de la que nunca cogieron las entradas. Malditas
ilusiones, que hacen alterar el orden lógico de los factores ¿Quién compra un
vestido para ir a una ópera antes de comprar las entradas? Y lo que es peor
¿Quién compra un vestido para ir a una ópera sabiendo que nunca iba a comprar
las entradas? Pues ella, pero nadie
tenía razón para juzgarla; porque cualquier persona que haya podido oler unas
sábanas compartidas la noche anterior, cualquier persona que haya buscado su
ropa interior a tientas por una habitación a oscuras, cualquier persona que
haya dormido con el cuerpo enlazado a otro cuerpo, cualquier persona que haya
podido enganchar la oreja a un pecho y los latidos de un corazón ajeno le hayan
hecho respirar profundamente… sabe de lo que hablo. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">El vestido era largo, con
una brecha en el centro que le hacía las piernas más separadas. Se sentó y miró
fijamente el triangulo rojo que dibujaba aquella prenda preciosa color carmín
en sus extremidades, que pasaron de inferiores a olvidadas. Y sus ojos… ¡venga
a brillar, venga a brillar! Como si bellas lentejuelas salieran de sus
lagrimales, ahora dados como la goma de unas bragas demasiado quitadas.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">Entré con las pisadas
acalladas por la moqueta. Ella no me vio y una oleada de tristeza le subió del
vientre a la garganta como un calambre ardiendo, obligándole a taparse la boca.
El dolor, entonces, salía a presión expulsado de nuevo en forma de agua marina,
irritando aquellas pestañas que hacía semanas se pintaba diariamente. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">Cuando me vio se pasó la
mano por toda su cara, dibujando círculos y trazando espirales para recoger
toda aquella agua que le hacía abrillantar la cara. Parecía que estuviera
intentando unir ojos con boca, párpados con labios y frente con nariz. Por
un momento pensé que si su carita hubiera
estado hecha de arcilla, un monstruo desfigurado aparecería ante mí, pero no
fue así, aunque ella estaba literalmente deshecha como barro bajo la lluvia. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">Cogió un libro que no sé de
dónde sacó y silbó en secreto gritándome a escondidas que no preguntara nada y
me sentara a su lado. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoListParagraphCxSpFirst" style="mso-list: l0 level1 lfo1; text-align: justify; text-indent: -18.0pt;">
<!--[if !supportLists]--><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ascii-font-family: Calibri; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-hansi-font-family: Calibri;">-<span style="font-size: 7pt; font-stretch: normal; line-height: normal;"> - </span></span><i><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">¿A
quién espero?-</span></i><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"> me preguntó. Yo únicamente le acaricié el
cabello. – <i>¿A quién espero?-</i> Me
volvió a preguntar. Yo la miré y ella siguió-
<i>No puedo esperar a nadie porque
todo está aquí dentro</i>- refiriéndose a su propio cuerpo. Y ella siguió- <i>y ahora miro para la ventana para provocarme
una nostalgia profunda que me haga expulsar esto que se ensancha dentro de mí-</i>
hizo una pausa, yo callé. Ella siguió- <i>Como
en las películas, la gente llora delante de las ventanas, ¿no? </i>– yo ni me
moví. Ella siguió, esta vez como riendo - <i>y
aquí me ves.</i><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoListParagraphCxSpFirst" style="mso-list: l0 level1 lfo1; text-align: justify; text-indent: -18.0pt;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><i><br /></i></span></div>
<div class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="mso-list: l0 level1 lfo1; text-align: justify; text-indent: -18.0pt;">
<!--[if !supportLists]--><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ascii-font-family: Calibri; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-hansi-font-family: Calibri;">-<span style="font-size: 7pt; font-stretch: normal; line-height: normal;"> - </span></span><!--[endif]--><i><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">Pues
llora…-</span></i><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"> manché el silencio- <i>llora
y deja que salga.</i><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="mso-list: l0 level1 lfo1; text-align: justify; text-indent: -18.0pt;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><i><br /></i></span></div>
<br />
<div class="MsoListParagraphCxSpLast" style="mso-list: l0 level1 lfo1; text-align: justify; text-indent: -18.0pt;">
<!--[if !supportLists]--><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ascii-font-family: Calibri; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-hansi-font-family: Calibri;">-<span style="font-size: 7pt; font-stretch: normal; line-height: normal;">
</span></span><!--[endif]--><i><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">Sí</span></i><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">-
dijo ella. Y después calló. - <i>¿No oyes
las notas de Verdi?-</i> y cerró los ojos imaginándose en aquel teatro al que
nunca fueron juntos. <o:p></o:p></span></div>
Lorena Hernàndezhttp://www.blogger.com/profile/04280045030013025606noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6175616046272140805.post-51686372324288517802015-05-13T14:11:00.000-07:002015-06-06T06:52:25.510-07:00¿ Qué tomas? <div class="MsoNormal">
<span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">Mientras
tanto espero sumergida en el mecanismo de un reloj, encallada como un palo atravesando
una rueda o bajo la oscuridad que esconde la ropa interior de alguna devota
convencida. El relieve del banco en el que estoy sentada me ha plasmado un
tatuaje que durará únicamente un par de minutos y el viento hace resbalar mi
cabello por el aire. Cada pelo pelea frenéticamente el uno con el otro y en
ocasiones creo descubrir alguna chispa. Permanezco en la misma posición sobre
el asiento de hierro mirando hacia la izquierda, esperanzada en ver las luces
del primer vagón guiñándome un ojo. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">Espero,
espero, espero y quien espera no desespera; piensa. Y aquí me ven, demostrando una personalidad
poco brillante, como no: estoy pensando. ¡PIENSO! Pienso en el pensamiento, pienso en
que estoy pensando y vuelvo a pensar que nunca dejé de hacerlo. Un golpe de vulnerabilidad
me ataca todos los huesos y siento mi cuerpo trasformado en el nudo en la
garganta de alguien que guarda un secreto. Sh! Recapacito. Estoy desvalida; yo,
tan pequeña en este mundo lleno de gente pequeña, he cometido errores a patadas y he deseado
volver atrás tantas veces que no soy capaz de contarlas: ocho, dos, veinte, mil,
mil millones. ¡MIERDA! ¿Cómo la he cagado tanto?<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">Cada día en la cama un peso inerte me atrae al mundo del insomnio. Y cuando una no
puede dormir espera y quien espera no desespera; piensa. Y vuelta a cavilar
sobre lo mala actriz, lo mala mujer, lo mala persona que soy. Soy el mal
ejemplo, el modelo a no seguir, el saco de nervios que ahuyenta incluso al
insecto más insignificante. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">Y doy
vueltas y más vueltas hasta que me caigo de la cama. El golpe me da un grito: ¡¿TE
QUIERES CALLAR?! ¡Estoy harta de tus lamentos absurdos regidos por esta
necesidad disparatada de tirarse cubos de agua fría en la cabeza, de flagelarse,
de llorar por las esquinas! ¡Cállate de una vez, niña estúpida! ¡Cuando cumples
un objetivo ya lloras por el que aún no te has propuesto a alcanzar! ¡Sí, está
a cien quilómetros! ¿y? No eres perfecta ¡no lo eres! ¡La cagas en muchas cosas que haces y la
cagarás siempre! ¡Y deja de pensar que en este mundo hay personas intocables,
porque no las hay! Esto es la vida ¿lo tomas o lo dejas?<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<span style="font-size: 12pt; line-height: 115%;">Miro a la
izquierda, el tren me guiña un ojo y decido tomarlo. No sé qué tomo, ni sé
quién me ha estado hablando hasta ahora pero de repente sé que no quiero
dejarlo: lo tomo. </span>Lorena Hernàndezhttp://www.blogger.com/profile/04280045030013025606noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-6175616046272140805.post-31835008742097447402015-03-03T14:57:00.004-08:002015-03-03T14:57:53.116-08:00La madrugada.<div class="MsoNormal">
<span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">Me gustaría
ser tiniebla y no verte bien, ser melancolía para poder buscar algo por la
ventana y monja para tenerte prohibido. No hay nada más penoso que desear ser
Cupido para lanzarte una de mis flechas y que te enamores de mí. No hay nada
más triste pero lo ansío. Crecí queriendo ser pequeña para cruzar la carretera
sin soltarme de la mano y seguir introduciendo mi camiseta interior en el rincón
más recóndito de mis bragas para no pasar frío. Ahora quiero ser lágrima para confundirme
con el agua del mar y calma para no perder los nervios. Y ahora quiero ser tú,
y tú y más tarde tú, el que está sentado allí, al fondo. Anhelo ser mediodía
para no empezar ni acabar o coleccionista de objetos inanimados en vez de
recolectora de estas palabras que cada día me vuelven más loca. Las palabras
tienen demasiada vida. </span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><o:p></o:p></span><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">Me urge
tanto el camino fácil que hasta me olvido que las piedras también quieren hacer
el amor. </span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">Quizás no sepa caminar recto,
no estaré hecha para eso. <o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal">
<span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">¿Me estás
mirando a los ojos?<o:p></o:p></span></div>
Lorena Hernàndezhttp://www.blogger.com/profile/04280045030013025606noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-6175616046272140805.post-44243028944458056972014-11-26T01:51:00.002-08:002014-11-26T01:58:45.306-08:00Passiflora Edulis. <div class="MsoListParagraphCxSpFirst" style="line-height: 200%; mso-list: l0 level1 lfo1; text-align: justify; text-indent: -18.0pt;">
<div class="MsoListParagraphCxSpFirst" style="line-height: 200%; mso-list: l0 level1 lfo1; text-align: justify; text-indent: -18.0pt;">
<div class="MsoListParagraphCxSpFirst" style="line-height: 200%; mso-list: l0 level1 lfo1; text-align: justify; text-indent: -18.0pt;">
<!--[if !supportLists]--><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 200%; mso-ascii-font-family: Calibri; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-hansi-font-family: Calibri;">-<span style="font-size: 7pt; font-stretch: normal; line-height: normal;">
</span></span><!--[endif]--><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 200%;">Ai hija, solucioné el problema del
aburrimiento con acción, incrustando pasión a todo aquello que tenía cerca y
hablando con desconocidos. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="line-height: 200%; mso-list: l0 level1 lfo1; text-align: justify; text-indent: -18.0pt;">
<!--[if !supportLists]--><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 200%; mso-ascii-font-family: Calibri; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-hansi-font-family: Calibri;">-<span style="font-size: 7pt; font-stretch: normal; line-height: normal;">
</span></span><!--[endif]--><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 200%;">¿Cómo?<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoListParagraphCxSpLast" style="line-height: 200%; mso-list: l0 level1 lfo1; text-align: justify; text-indent: -18.0pt;">
<!--[if !supportLists]--><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 200%; mso-ascii-font-family: Calibri; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-hansi-font-family: Calibri;">-<span style="font-size: 7pt; font-stretch: normal; line-height: normal;">
</span></span><!--[endif]--><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 200%;">Ya hablaremos mañana, ahora es hora de
dormir, cariño. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 200%;">Apagó
la lamparita de mi mesita de noche y cerró la puerta llevándose consigo el
confort de la claridad de la sala de estar plasmada en el suelo, que fue disminuyendo
de ángulo hasta desaparecer por completo. Estaba íntegramente a oscuras, como
desnuda de luz, y dudé si había cerrado los ojos o aún tenía los párpados
alzados. Recapacité sobre la frase que mi abuela había dejado escapar con
dejadez, arrebatando de aquellas palabras la carga emocional que podría afectar
a una joven con dieciséis años, como tenía yo aquella noche de junio con las
sábanas untadas en la piel. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 200%;">Me
levanté por la mañana con el estómago cogido en un puño, no había dormido bien.
Mi abuela preparaba el desayuno. El olor a mermelada de fresas me recordaba a
mi madre que se fue, como por arte de magia, cuando yo era lo suficientemente
pequeña como para no cuestionarme su ausencia. Acepté, acepté, acepté igual que
cuando marchó mi padre, igual que cuando el mago sacó de su chistera un conejo el
día de mi cumpleaños. Acepté y poco más. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 200%;">Mi
abuela me dio el beso de buenos días y me plantó las dos rebanadas de pan
encima de la mesa. Me senté desganada tocándome el vientre con la mano derecha
intentando, inútilmente, recolocar mis órganos desordenados por la sensación
extraña que dejó mi abuela ambientando la habitación la noche anterior.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoListParagraphCxSpFirst" style="line-height: 200%; mso-list: l0 level1 lfo1; text-align: justify; text-indent: -18.0pt;">
<!--[if !supportLists]--><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 200%; mso-ascii-font-family: Calibri; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-hansi-font-family: Calibri;">-<span style="font-size: 7pt; font-stretch: normal; line-height: normal;">
</span></span><!--[endif]--><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 200%;">¿No comes pequeña?<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoListParagraphCxSpLast" style="line-height: 200%; mso-list: l0 level1 lfo1; text-align: justify; text-indent: -18.0pt;">
<!--[if !supportLists]--><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 200%; mso-ascii-font-family: Calibri; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-hansi-font-family: Calibri;">-<span style="font-size: 7pt; font-stretch: normal; line-height: normal;">
</span></span><!--[endif]--><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 200%;">No tengo hambre…<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 200%;">Mi
abuela se giró con una especie de sonrisa victoriosa sin que hubiera nada que ganar
y calló.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoListParagraph" style="line-height: 200%; mso-list: l0 level1 lfo1; text-align: justify; text-indent: -18.0pt;">
<!--[if !supportLists]--><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 200%; mso-ascii-font-family: Calibri; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-hansi-font-family: Calibri;">-<span style="font-size: 7pt; font-stretch: normal; line-height: normal;">
</span></span><!--[endif]--><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 200%;"> Abuela,
¿y mi madre?<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 200%;">La
sonrisa triunfante pasó a mueca de aflicción y lo único que me dio respuesta
fue el ruido de la taza de café cayendo al suelo. Se precipitó para recoger
rápido los restos de cerámica que se habían esparcido por toda la cocina. Me
pidió disculpas y se marchó cerrando la puerta y alejando sus pasos cada vez
más ágiles y menos sonoros. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 200%;">Pasé
aquellos dieciséis años sin sobresaltos, sin cuestiones trascendentales y las
arritmias fuertes del corazón fueron producidas por situaciones tan cuotidianas
como la compra del pan o la ducha matutina. Aquella mañana, sin embargo, miré a
mi abuela y anhelé saber si mi madre se parecía a ella, o yo me parecía a mi
madre, porque al fin y al cabo salí de su vientre, cosa que incomprensiblemente
no recapacité hasta aquel momento. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 200%;">Y como
en todas las historias donde se habla de juventud, el tiempo pasa y yo conduje
los meses siguientes con la frase nocturna que mi abuela me había introducido
en el cerebro sin hacer herida al perforar. Intercambié los minutos aburridos
por acciones, incrusté pasión a todo aquello palpable o invisible, pero que yo
sentía cerca, y hablando con desconocidos asistí a infinitos encuentros
furtivos donde me fundía con cuerpos destapados en camas desvestidas. El amor no
llamó a mi puerta; piqué con los nudillos a infinitas de estas para tropezar
con él, pero todo se reducía a confusiones sexuales e inexactitud de pasos que
avanzaban directos a ningún objetivo. Aquello me gustaba. Y los meses se
convirtieron en un par de años, con la yema de los dedos gastada de tantos
timbres ajenos. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 200%;">Siguiendo
el círculo vicioso de los calendarios, me volví a dejar caer en la mesa de la
cocina una mañana de junio, y la pregunta, que se había quedado estancada en el
aire, descompuesta por el paso del tiempo, me hizo sentir su olor casi marchito
y la dejé salir de entre mis labios demostrando que las dudas nunca caducan:<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoListParagraph" style="line-height: 200%; mso-list: l0 level1 lfo1; text-align: justify; text-indent: -18.0pt;">
<!--[if !supportLists]--><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 200%; mso-ascii-font-family: Calibri; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-hansi-font-family: Calibri;">-<span style="font-size: 7pt; font-stretch: normal; line-height: normal;">
</span></span><!--[endif]--><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 200%;">Abuela, ¿Y mi madre?<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 200%;">Descansó
la barbilla entre sus manos enlazadas. Era muy común en ella aquella posición
con los codos clavados en la mesa y las manos abrazadas intercalando meñique,
pulgar y corazón. La costumbre del rezo obligatorio en las escuelas, he
supuesto siempre. Hizo una respiración profunda, admitiendo la derrota que inevitablemente
esperaba y comenzó a desbocar palabras guardadas a presión:<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoListParagraph" style="line-height: 200%; mso-list: l0 level1 lfo1; text-align: justify; text-indent: -18.0pt;">
<!--[if !supportLists]--><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 200%; mso-ascii-font-family: Calibri; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-hansi-font-family: Calibri;">-<span style="font-size: 7pt; font-stretch: normal; line-height: normal;">
</span></span><!--[endif]--><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 200%;">‘’Ai hija, solucioné el problema del
aburrimiento con acción, incrustando pasión a todo aquello que tenía cerca y
hablando con desconocidos’’. Todo empezó igual que hace dos años. Ahora lo
recuerdo en paralelo: una noche de junio, mi hija en la cama y yo dejando
escapar esta cita. Ojalá la hubiera escrito en el aire con tiza para poder
borrarla, pero hay palabras que pesan demasiado para que el aire se las lleve,
de esto me di cuenta la mañana en la que tú me preguntaste sobre el paradero de
tu madre. Ella marchó mucho tiempo atrás, cuando naciste. Sólo te pido que no
la culpes, que la culpa sólo es fruto de la represión. Ella quiso jugar con mis
palabras de la misma manera que tú…Vamos, no creas que no me doy cuenta de tus
idas y venidas, de tus manos llagadas por experiencias nocturnas. No te
sonrojes, nunca debes avergonzarte de aquello que haces por placer y con
libertad. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 200%;">Yo
me quedé mirándola, intentando entender la introducción de lo que parecía un relato.
Pausó el ritmo de la narración, me miró y me agarró la mano suavemente. En sus
ojos no había compasión ni transcendencia, sólo ganas de hacerme entender.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoListParagraph" style="line-height: 200%; mso-list: l0 level1 lfo1; text-align: justify; text-indent: -18.0pt;">
<!--[if !supportLists]--><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 200%; mso-ascii-font-family: Calibri; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-hansi-font-family: Calibri;">-<span style="font-size: 7pt; font-stretch: normal; line-height: normal;">
</span></span><!--[endif]--><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 200%;">Tu madre tuvo que hacer las maletas, no para
olvidar, sino para sentirse libre. La quisieron encerrar en una jaula con sólo
dieciocho años por el simple de hecho de no evitar lo inevitable. ¿Para qué acaso
tenemos nuestros cuerpos?<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 200%; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 200%;">Miró
dentro de ella y sonrió.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoListParagraphCxSpFirst" style="line-height: 200%; mso-list: l0 level1 lfo1; text-align: justify; text-indent: -18.0pt;">
<!--[if !supportLists]--><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 200%; mso-ascii-font-family: Calibri; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-hansi-font-family: Calibri;">-<span style="font-size: 7pt; font-stretch: normal; line-height: normal;">
</span></span><!--[endif]--><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 200%;">Tenía los ojos de agua, el pelo como llevado
por el viento y su piel olía a maíz con miel, era como una ninfa salida de la
tierra húmeda y la intentaron clavar en el asfalto. La obligaron a ser la mujer
que ella no quería ser. Ella no quería llamarse madre pero la dejaron sin
elección. No pudo soportar la presión, se habían filtrado en su piel demasiadas
lágrimas y aquello no era vida para ella. No la culpes, nadie puede cortar las
alas de un alma libre y ellos lo hicieron. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="line-height: 200%; mso-list: l0 level1 lfo1; text-align: justify; text-indent: -18.0pt;">
<!--[if !supportLists]--><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 200%; mso-ascii-font-family: Calibri; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-hansi-font-family: Calibri;">-<span style="font-size: 7pt; font-stretch: normal; line-height: normal;">
</span></span><!--[endif]--><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 200%;">¿Marchó cuando yo nací?<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoListParagraphCxSpLast" style="line-height: 200%; mso-list: l0 level1 lfo1; text-align: justify; text-indent: -18.0pt;">
<!--[if !supportLists]--><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 200%; mso-ascii-font-family: Calibri; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-hansi-font-family: Calibri;">-<span style="font-size: 7pt; font-stretch: normal; line-height: normal;">
</span></span><!--[endif]--><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 200%;">Marchó cuando se dio cuenta de que le habían
arrebatado su propio cuerpo. <o:p></o:p></span></div>
</div>
</div>
<div class="MsoListParagraphCxSpLast" style="line-height: 200%; mso-list: l0 level1 lfo1; text-align: justify; text-indent: -18.0pt;">
<b><u><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: x-small;"><br /></span>
<span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: x-small;">Tercer premi en castellà al concurs de relats breus per a dones Joana Raspall 2014</span></u></b></div>
Lorena Hernàndezhttp://www.blogger.com/profile/04280045030013025606noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6175616046272140805.post-8759386670099764832014-11-03T06:10:00.001-08:002014-11-03T06:11:07.987-08:00Tragedias íntimas de una mujer<div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
He vuelto a casa oliendo a leche de burra. Me imaginé siendo
Cleopatra.</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
He vuelto a casa oliendo a Chanel nº 5. Me imaginé siendo
Marilyn Monroe. </div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Cuando volvía siempre pensaba en olores. Ni un atisbo de color,
de forma, de piel con piel, sólo perfumes parisinos o mierda de caballo. Sólo
café o pintura esmaltada. Aquello era lo que quedaba de mis idas y venidas,
sensaciones vaporosas que no demostraban nada a nadie. </div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
He recorrido medio mundo durante esta media vida ya cargada
a mis espaldas y nunca traje conmigo banderas estampadas ni recetas copiadas a mano; sólo, tal y como le
digo, fragancias. </div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
He venido a verle porque durante estos últimos meses ya no
detecto ni el olor a cebollas de mi cocina y sin olfato no hay viajes… ¿lo
comprende?</div>
<div class="MsoNormal">
Supongo que mis fosas nasales se han ensanchado tanto que
los olores pasan de largo. </div>
<div class="MsoNormal">
Nunca sabré, entonces, a qué coño huele Berlín. </div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<br />
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
Lorena Hernàndezhttp://www.blogger.com/profile/04280045030013025606noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6175616046272140805.post-79333262882167382692014-10-19T12:19:00.001-07:002014-10-19T12:19:58.625-07:00No te'n riguis de mi. <div style="background-color: white; border: 0px; color: #525252; font-family: 'Droid Sans', Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 22.4400005340576px; margin-bottom: 1em; padding: 0px; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
-No tinc temps per estimar-te- em va dir. En aquell moment em va donar l’esquena, jo encara no plorava.<br />Me’l vaig quedar mirant però no el veia, només sentia amb els ulls les seves passes allunyar-se. Va dirigir-se a la porta sense dedicar-me una última mirada d’aquelles que queden bé cinematogràficament, la va obrir, la va tancar darrere del seu abric i adéu. Que què vaig fer? Acabar-me la tassa de cafè que encara vaporava. No sentia ni una espurna de dolor, només un buit interior que em va despertar la gana, però era divendres i només ens quedava cafè a la despensa. El lavabo encara feia olor a xampú evaporat per l’aigua calenta i llavors vaig veure l’escrit enganxat al mirall:” No te’n riguis de mi”. Havia decidit dedicar el seu temps a estimar-se a ell i em va esborrar del seu mapa emocional.</div>
<div style="background-color: white; border: 0px; color: #525252; font-family: 'Droid Sans', Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 22.4400005340576px; margin-bottom: 1em; padding: 0px; text-align: justify; vertical-align: baseline;">
Ha estat culpa meva.</div>
Lorena Hernàndezhttp://www.blogger.com/profile/04280045030013025606noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6175616046272140805.post-75111480463096850552014-08-29T08:23:00.000-07:002014-08-29T08:23:03.457-07:00MUJER PERENNE<div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">·En octubre
me gusta hojear los libros. No los leo, simplemente juego con los dedos creando
remolinos con las páginas. Intento mezclar los números de la parte inferior e
imaginar títulos para cada uno de los capítulos.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">· En enero
prefiero memorizar las tapas de los libros. Las estampaciones, las letras grabadas
y la textura del polvo. Digamos que las congelo en mi memoria como obras de
arte en miniatura. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">· En abril
entro cada mañana a mi librería. Bien temprano, dejando que el sol me descubra
como la primera mujer plantada en la Tierra. -Soy Eva- pienso, me miro el
ombligo para deshacer esta idea y me pongo manos a la obra. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">Cojo una a
una todas las novelas escritas por personas ya difuntas. Las abro y las
dispongo aleatoriamente por todo el piso. Libros abiertos se convierten en
flores, y hago entrar a la primavera. También descubro un cementerio donde no
dejo enterrar a los artistas que alguna vez fueron o que alguna vez
escribieron.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">· En
diciembre envuelvo con papel estampado miles de cajas rectangulares. A veces
las relleno de papel higiénico o algodón mojado para no desvelar la ligereza
propia de una caja vacía. Ojalá en los films utilizaran mi técnica, estoy harta
de ver maletas huecas en manos de personajes que no tienen ni la decencia de
guardar en ellas su credibilidad. Volviendo a las cajas… después de envolverlas
y decorarlas con lazos de papel sedoso, las regalo. Hago creer a la gente que
son libros, novelas, biblias y demás. Cuando las personas reciben textos,
enciclopedias, volúmenes, libros en general, se sienten inteligentes y me gusta
aumentar niveles intelectuales ficticios. Ficticios. <o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal">
<span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">·Acaba el
año y me doy cuenta que no he leído ni una sola línea. Posiblemente lo único
que me pasa es que no sepa leer. <o:p></o:p></span></div>
Lorena Hernàndezhttp://www.blogger.com/profile/04280045030013025606noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6175616046272140805.post-58536371271264476532014-08-01T06:37:00.000-07:002014-08-29T08:19:23.228-07:00STOP BOMBING<div class="MsoNormal">
<span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">Ella me dicta
porque aún no sabe escribir. Él me maúlla porque aún no ha aprendido a hablar,
sólo le dio tiempo a reconocer los ruidos de algún gato callejero que dejaba
pasar las noches debajo de su
ventana. Ella únicamente me grita,
porque nunca tuvo la oportunidad de hablar rodeada de silencio, sin forzar las
cuerdas vocales. Él llora, es lo que aprendió al nacer y los años pasaron, pero
no había nada más que expresar, sólo miedo, hambre y sed. Ya no están. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">‘’ Si
quiere, señor, puedo convertirme en piedra, así podrán esconderse mis hermanas.
Si quiere, señor, puedo convertirme en agua, en refugio. Le pido que me
obligue, que haga conmigo como está haciendo ahora, oblígueme, conviértame en
río, en pozo, en plato de comida. Ha
tenido la decencia de convertirme en víctima, en cadáver, en un cuerpo
moribundo, en huérfana y en viuda, ¿Por qué no se encapricha en obligarme a ser
otra cosa? Incluso me volveré metralleta o arma blanca, pero al menos que mi
madre pueda defenderse. Me convertiré en ambulancia u hospital, si usted
quiere, es para mi padre. ‘’<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">‘’ -¿Por qué
mi casa ahora es solo piedra y polvo? ¿Por qué las vidas son jugadas a destajo
por ludópatas de la muerte? ¿Por qué? ¿Por qué mi hermana ya no está en casa,
por qué está muerta y ni yo misma puedo enterrarla? ¿Por qué no me habéis dado
la oportunidad de crecer un poco más, de entender toda esta historia? ¿Y mi
padre? ¿Por qué mi madre me abraza a todas horas? ¿Por qué me tapa los oídos,
consciente que el ruido de las bombas llega hasta el rincón más íntimo de
nuestro cuerpo? ¿Por qué las luces del cielo no son estrellas fugaces, ni
ovnis, ni fuegos artificiales? ¿Por qué? ¿Por qué mis vecinos, que ya no son
vecinos, gritan que el resto del mundo nos da la espalda? ¿Por qué nos dan la
espalda, señor?<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">- ¿Y qué
quiere que yo le conteste, si no hay ni techo donde cobijarme tranquilamente
para dar una explicación a mi pequeña? ¿Todo ha cambiado tanto que ahora ni el
genocidio es penado? ¿Y cómo debo contestar las preguntas de mi niña si mis
respuestas también acaban con interrogante? No hay inocencia más sublime que la
de un pueblo bombardeado. La voz atrofiada por las explosiones no me deja
hablar, y la incomprensión de esta aniquilación me amputa la lengua. Pido
tregua, pido tregua, pido tregua, pido tregua, pido tregua, pido tregua, pido
tregua. ¿Qué debo explicar si mi niña ya no está? ¿ Señor?''<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">‘’ Un día
una señora muy mayor me explicó un chiste que por lo visto no entendí: <i>hemos venido a este mundo para ser felices, éste es el verdadero objetivo del ser humano’</i>. Me reí y la señora no
entendió el motivo de la carcajada que dejé escapar espontáneamente. Me sorprendió, pero no he tenido tiempo a
procesar mentalmente tal reacción. El otro día jugaba en la playa con dos
amigos más y nos dispararon. Uno a uno. Tengo hambre. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">Me volví a
encontrar aquella señora muy mayor y se dispuso a darme una explicación: <i>Supongo que el error es la confianza
depositada en la humanidad. Venimos a la vida dispuestas a comernos el mundo y
el mundo sufre una epidemia mortal de seres humanos. ¿Pido permiso para vivir? <o:p></o:p></i></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">Mierda!
Ahora estoy empapado de sangre. ‘’<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<br />
<div class="MsoNormal">
<span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">Pero ahora
ya no están. <o:p></o:p></span></div>
Lorena Hernàndezhttp://www.blogger.com/profile/04280045030013025606noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6175616046272140805.post-67416235424887976092014-07-03T16:57:00.002-07:002014-08-29T08:38:43.241-07:00Gioconda.<div class="MsoNormal">
Me tropecé con uno de sus acordes mientras me dirigía a la
facultad. Se podría decir que no lo vi, que lo escuché. Hacía más de treinta
años de aquella ruptura emocional, sólo la frustración fue directora de aquella
orquestra dolorosa pero esa mañana de octubre volví a catar las notas del
pasado. La música tiene esa virtud de, no solamente hacernos recordar, sino
volver a sentir, ubicarnos en escenas del pasado que nos hicieron llorar
tristezas o reír alegrías. </div>
<div class="MsoNormal">
Estuve toda la mañana distraída, buscando sinfonías donde no
había más que aire y canciones donde solamente se expresaban habladurías de jóvenes
ilusionados por el porvenir. </div>
<div class="MsoNormal">
Llegué a casa derrotada, únicamente los soldados
plastificados para no calar las emociones son capaces de subsistir a las
guerras interiores. Yo no soy un soldado. </div>
<div class="MsoNormal">
Fui directamente a la cocina para prepararme una de aquellas
infusiones de hierbas aromáticas que me calman los nervios. Los pensamientos
ametrallaban mi cerebro y los arrepentimientos disparaban contra mi conciencia.
Lié un cigarrillo de los que había comenzado a fumar siendo demasiado joven,
los vicios pueden llegar a ser eternos. Fumé y di sorbos intercaladamente para
matar la voluntad que me explotaba en el pecho, pero esta no hacía más que aumentar
con ansiedad y entonces ocurrió.</div>
<div class="MsoNormal">
Subí al desván regentado por el polvo, todos aquellos
trastos parecía que me miraban directamente a los ojos, pidiéndome clemencia y
anhelando ser el escogido para volver a ver la luz del sol. Y… ¡la encontré! </div>
<div class="MsoNormal">
Allí estaba vestida con la funda de piel que compré en mi
primer viaje a Marrakech. La cogí con la delicadeza suprema con la que se
agarran los objetos de alto valor económico, aunque por ella yo no había pagado
ni un duro. Me la colgué a la espalda y bajé las escaleras que inexplicablemente
aquella tarde no proliferaban ningún crujido. </div>
<div class="MsoNormal">
Me dejé caer en la butaca después de apoyarla cuidadosamente
en el suelo. Aún teniéndola tan cerca quería apaciguar aquellas ansias de
volverla a abrazar. Sabía que significaba volver a acariciarla con mis dedos:
frustración. No podía volver a caer en
la trampa, debía asumir de una vez por todas que aquello no era lo mío, que por
eso la vida me había llevado al doctorado en matemáticas y a la docencia numérica
en la universidad.</div>
<div class="MsoNormal">
La dejé allí plasmada, delante de mí, yo la observaba
intentando descifrar algún tipo de mueca. La miraba fijamente. Ni las agujas del
reloj interrumpieron aquella conversación sin palabras de persona perdida y
objeto inanimado. El corazón me latía
con fuerza hasta que el temblar de mis piernas me hizo poner en pie. Adiós a la
resistencia, ¡la cogí! </div>
<div class="MsoNormal">
La desnudé poco a poco y la rodeé con mis brazos. Peiné sus
cuerdas metálicas e hice vibrar una de ellas. Progresivamente las toqué todas,
una a una, hasta que me puse a combinar acordes. Frustración. Aquello que
recordaba no eran más que errores y ni una sola melodía con sentido resurgía de
mis manos. Frustración de nuevo. Me puse a llorar. </div>
<div class="MsoNormal">
Aquel día volvería a esconderla de mí para olvidarme del fracaso
para siempre. Como ayer y al otro. El
quiero y no puedo era el único acompañante fiel desde hacía demasiados años.<br />
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
De una sola cosa estaba segura, nadie sentía la música con
tanto dolor como mi persona. Nadie. </div>
Lorena Hernàndezhttp://www.blogger.com/profile/04280045030013025606noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6175616046272140805.post-47425083661247853462014-05-18T14:43:00.003-07:002014-08-29T08:44:24.157-07:00Augusta<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">Se miraban fijamente a los ojos hasta que una de ellas
tuvo que parpadear; la que tenía el rostro más arrugado por los años. Yo las
miraba desde la mesa de enfrente cuestionándome los ‘’por qués’’ de aquella
situación entre misteriosa y absurda. No se trataba de un juego, eso estaba
claro, aunque la sensación de derrota de la mujer más mayor se evidenció
claramente con la inclinación hacia abajo de su mentón. Hacía veinte minutos que mi taza de café
estaba vacía, pero quise amortizar el precio de ésta con vistas a situaciones
extrañas. Aparentemente cuotidianas.<o:p></o:p></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"> Más allá, cerca de
la puerta de entrada, una mujer robusta, redonda y con los mofletes
incandescentes, cogía a su perro en brazos, apoyándolo en su vestido floreado y
le daba de comer tarta de queso con fresas. Una cucharada para ella, otra para
él, una para ella, otra para él… Así sucesivamente hasta que empezó a toser.
Uno de los bocados que había dado se le había quedado travesado en el esófago, cosa
que no me extrañó debido a la velocidad con que engullía aquellos trozos de
queso azucarado. Las mujeres, que aún se miraban fijamente a los ojos, esta vez
con los estatus en paralelo, se giraron. La señora que aparte de que se ahogaba
llevaba el pelo teñido de naranja y enlacado de la raíz a las puntas, tosía con
cada vez más fuerza y menos aire. Aquellas dos mujeres, solemnes hasta el
momento, comenzaron a reír con un alborozo descontrolado, gritando carcajadas y
salpicando con la saliva que salía de sus grandes bocas. La señora mayor lo
hacía cada vez con más ganas, mientras que la joven, a la que imaginé su hija,
intentaba, sin conseguirlo, controlar aquella algarabía. El perro de la señora empezó a ladrar, no sé
si por miedo, o por imitación. Carcajadas, tos, ladridos, carcajadas, tos, ladridos y yo. Yo que estaba completamente sola
delante de aquella unión de escenas que hacía pocos segundos clasificaba por
separado mediante la numeración de las mesas.
La mujer pelirroja, con el pelo enlacado, el perro en la falda y los
mofletes de fuego, empezó a cambiar de color hasta que su piel se camufló con el
queso del pastel y calló. Ahora sólo se respiraban risas y ladridos hasta que
las risas pararon en seco poco después de la última entrada de aire de la
señora que se acababa de ahogar. El perro lamió la cara de su dueña llevándose
enganchado el colorete rojo intenso. Posteriormente salió en busca de ayuda o
de un nuevo amo. Ahora únicamente quedábamos aquella madre e hija y yo, y
aunque no te lo puedas creer, no nos levantamos. Ahora que por fin había silencio,
no nos levantamos. Yo no podía creer la pasividad del momento. <o:p></o:p></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Por eso marcho sin despedirme, porque aquella mujer no </span><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"> </span><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;">pudo decir adiós ni a su propio perrito,
aunque los grandes trozos de pastel tampoco la hubieran dejado hablar.</span></div>
</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%;">- Sí, yo la veía bajar la basura y era una persona
completamente normal. Decía buenos días. <o:p></o:p></span></div>
</div>
Lorena Hernàndezhttp://www.blogger.com/profile/04280045030013025606noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6175616046272140805.post-85364864059534198232014-05-15T16:41:00.003-07:002014-05-15T16:41:54.877-07:00LLUNA PLENAVaig tancar la porta per no sentir més crits. Dormies. Dormies en silenci però cridaves que ja tot s’havia acabat. I ara marxaré, marxaré amb la llum apagada, sense buidar l’armari i amb les ales obertes. <br />
<br />
Sóc la Michaella Sphupin i així acaba la meva història.Lorena Hernàndezhttp://www.blogger.com/profile/04280045030013025606noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6175616046272140805.post-41194450186094691952014-03-14T17:16:00.003-07:002014-03-14T17:16:27.796-07:00Un ventilador. <div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Quan el vent
s’emporta les paraules, jo vaig corrents a agafar-les i no descanso fins que cadascuna de les lletres és dins el
palmell de la meva mà. <o:p></o:p></span></div>
Lorena Hernàndezhttp://www.blogger.com/profile/04280045030013025606noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6175616046272140805.post-26571093231976507872014-03-14T17:06:00.001-07:002014-05-30T04:31:27.728-07:00Ser o no ser<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: #38761d; color: white; font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 12.800000190734863px; line-height: 18px;">Dins aquesta màquina el fum m’ofega mare. No et veig , el fred i aquestes llum blaves m’enceguen. Crits i cops de pal i no puc ni córrer. Mare? I no puc tornar a casa perquè s’ha perdut, m’agradaria convidar-te a sopar. És una llàstima haver de viure aquí; a una fàbrica d’odi i de ràbia. Jo volia no caure i ser artista mama,ho recordes? Eh? Eh? Eh? Te’n recordes? (canvi de to)‘’Vull ser artista, mamita’’ (Riu. Sospira.) Jo també ho recordo. (FOSC)</span></div>
Lorena Hernàndezhttp://www.blogger.com/profile/04280045030013025606noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6175616046272140805.post-66192174286370693162014-03-09T07:09:00.000-07:002014-05-15T16:39:16.046-07:00<div align="center" class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: center;">
<b><span lang="CA" style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Arial;">PREGÓ 8 de març de 2014. Fora de Text<o:p></o:p></span></b></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; tab-stops: 151.5pt 260.25pt 363.0pt;">
<b><span lang="CA" style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Arial;"> <o:p></o:p></span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Arial;">Nosaltres
ens vam conèixer com a dones. Com a noies que estimàvem la cultura: el teatre,
la pintura, la música, l’escriptura... Nosaltres sempre hem estimat l’art, l’hem
estimat com a dones que adoren allò que fan.
Hem tingut l’oportunitat de deixar-nos endur per allò ens mou des de dins,
perquè la primera espurna d’estima cap a l’art ens va permetre entendre que
podríem arribar fins allà on nosaltres volguéssim. Volem tocar el cel,
mullar-nos amb l’aigua dels mars i capbussar-nos dins l’aigua gelada dels rius.
Desitgem trepitjar territoris encara no
descoberts i embafar-nos de flaires llunyanes. Ens morim de ganes de viure i
descobrir, en certa manera sempre em percebut que ho podíem fer.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Arial;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Arial;">Però
no només obrim els ulls per allò oníric que ens mou, emprem totes les nostres
forces per ampliar la mirada i contemplar amb ràfegues de ràbia, enuig i tristesa que a la dona se la lliga de peus
i mans, se li tapen els ulls i la boca i se l’empeny per un camí involuntari i
finalment conformista. Així, callades estem millor, païnt que devem alguna cosa
que encara no entenem, donant gràcies per aquest tipus de protecció que ens
ofega, atorgant premis, guardons i reconeixement històric al col·lectiu masculí i obligades a
desconèixer i oblidar aquelles dones lluitadores que han fet passos gegants
dins la societat, que han escrit, que han creat, descobert i lluitat. Autores,
artistes, científiques, metges, mestres i un infinit de noms que encara
actualment són substituïts per silenci. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Arial;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Arial;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Arial;">Som
conscients d’un passat i un present femení sense somnis, sense fites. Dones que
han sigut i són, únicament, objectes
sexuals que cuinen, pareixen i cuiden criatures. Coneixem els testimonis de les
nostres àvies i mares que ens recorden una vegada i una altra la nostra fortuna
per haver nascut en aquest present i per tenir oportunitats que elles no van
tenir. Sabeu? Ens fa llàstima dir que som afortunades, ens fa pena haver de
donar gràcies per poder fer allò que desitgem i ens mereixem, no ens dóna la
gana agenollar-nos agraïdes a un dret i una necessitat. No donarem les gràcies
ni demanarem permís perquè ens volem lliures, perquè ho hem de ser i perquè
encara no veiem el final del camí que ens queda per caminar. No donarem un pas
enrere per deixar més espai al patriarcat que ens vol tancar dins la cuina i
lligar-nos a una escombra. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Arial;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Arial;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Arial;">No
donarem explicacions sobre el ‘’perquè’’ de la igualtat sexual; parlen de
democràcia països on les dones no poden avançar laboralment ja que els hi està
negada l’expectativa laboral . Parlen de democràcia països on les dones cobren
menys que qualsevol home per fer la mateixa feina. Parlen d’avanç territoris on
les dones són injustament acomiadades per quedar-se embarassades. Parlen de
progressisme quan la violència de gènere és vigent entre els carrers de
qualsevol ciutat . Parlen d’evolució on el respecte cap als drets sexuals i
reproductius de les dones són violats sense cap tipus de compassió i un llarg
etcètera que ens posa els pèls de punta. Mirem, no gaire lluny, i veurem dones
amb el rostre tapat a quilòmetres de distància d’urnes electorals. Rebutgem un món dirigit per un sistema
patriarcal que ens odia i que ens relleva a viure sota terra. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Arial;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Arial;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Arial;">Com actrius, mai demanarem permís per pujar a un escenari, ni donarem les gràcies a
cap déu, i menys encara, a aquest sistema polític que va convertint en cendra
tot el fruit cultural del nostre territori. Hem pujat nosaltres, amb el nostre
esforç, la nostra coneixença i el nostre talent femení. Obrint la cremallera de la línia del temps, però,
observem afligides que fins l’any 1587 les actrius eren titllades de
delinqüents mentre els actors caminaven amb magnificència damunt les taules de
fusta. La primera decretació de la llicència que permetia la presència femenina
en el món del teatre exigia que aquestes estaven obligades a estar casades i
acompanyades dels seus marits durant la representació. Lleis convertides en un
joc, on la necessitat, el desig i l’ambició de la dona era legalitzada o
castigada aleatòriament, segons el gust dels governants, homes, és clar. Lleis disfressades
de benestar social que tallaven les ales de la
capacitat femenina de volar, de viure, de sentir, de pensar i d’expressar
per elles mateixes. Això es traduïa amb
llibres, documents, partitures signades
amb pseudònims masculins per poder sortir a la llum.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Arial;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Arial;">Estem cansades, fatigades de normes que ens
intenten fer caure a un pou fosc per treure’ns les forces de mostrar allò que
som. Fuetades, que clarament intenten esmicolar, a fi de comptes, la nostra
felicitat . L’orgull per ser dones ha de d’esquivar massa cops donats al nostre
col·lectiu. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Arial;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Arial;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Arial;">Actualment
ens trobem dins una carrera constant, perseguides per un bombardeig en contra
del nostre cos. Missatges que amenacen amb l’exclusió social, crides
antinaturals per eliminar la carn, la nostra carn. Anuncis on quatre noies semi
despullades mostren el seu sentiment de culpabilitat per haver ingerit un
producte que no és light, fan d’aquesta societat una societat malalta. Titulen de perfecció la decadència física,
les mides corporals associades a alteracions alimentàries. Defineixen la
feminitat amb pintallavis, suavitzant del cabell, maquillatge i depilacions
làsers, tot això acompanyat d’un cos artificial i esclavitzat per un sistema
capitalista que marca els patrons de la nostra existència. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Arial;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 12pt; line-height: 115%;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 12pt; line-height: 115%;">Sembla
impossible sortir d’aquest esclavatge físic en que ens trobem, però ara li toca
a la nostra generació canviar aquest sistema que va en contra de nosaltres
mateixes. Cultivem l’educació de les més petites i els més petits, basant-nos
en l’estima cap a nosaltres mateixes, cap el benestar del nostre propi cos i
adorar la seva perfecció natural; toquem-lo, acariciem-lo, </span><span style="font-size: 12pt; line-height: 115%;"> </span><span style="font-size: 12pt; line-height: 115%;">mirem-lo reflectit al mirall, descobrim-lo i
adonem-nos que això que ens ha regalat la terra és nostre.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Arial;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Arial;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Arial;">I
encara no podem acomiadar-nos, hem deixat pel final l’explicació del motiu
d’aquest dol que portem carregat sobre l’esquena. Fa ben poc, la notícia sobre
la reforma de la llei de l’avortament, ens pesava als ulls en forma de
llàgrimes. La ira, el desconcert, la sensació de soledat no deixava indiferent
a cadascuna de nosaltres. No volem rebutjar l’oportunitat brindada de parlar
cara un públic que té intenció d’escoltar-nos, com a dones i com artistes,
cridar ben fort en contra d’aquesta reforma que és sinònim de retrocés, de maltractament,
d’empresonament i de tortura cap a les dones d’aquest territori. No acceptarem
una llei que ens prohibeix decidir sobre el nostre propi cos, una llei que va
en contra del benestar del col·lectiu femení, i per contra, defensa l’ideal de la moral religiosa. Un govern
dependent de l’església , resulta un govern en contra de la dona, perquè no ens
enganyem, la presència femenina dins el poder eclesiàstic continua sent
impalpable; i nosaltres volem que se’ns vegi, que se’ns escolti. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Arial;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Arial;">Les
dones ens sentim desemparades amb aquesta dreta que ataca directament la nostra
salut, el nostre dret i el nostre paper dins la societat. Tornem trenta anys
enrere per tal de poder col·locar a la dona al racó més fosc, allà on no
molesti i obeeixi i no estem disposades a passar pel tub. El nostre cos, la
nostra vida i la nostra activitat sexual no s’agenollarà davant d’un sistema
patriarcal, religiós i feixista. Els motius que porten a la voluntat de ser
mare o no ser-ho, formen part de la nostra intimitat, és una decisió personal
que els polítics ens volen arrancar de les mans. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Arial;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Arial;">Un
territori que camina trenta anys enrere per escorçar la llibertat femenina
, és un territori governat per éssers opressors.
Estem en perill, ens veurem obligades a avortar clandestinament en unes
condicions pèssimes, a fer de mares quan no volem o no podem, a posar la nostra
salut física i mental a la taula de joc dels polítics que ens volen deixar
despullades de dignitat. Però ells
callaran, quan les seves dones o les seves filles puguin permetre’s recórrer a
un altre país a avortar, mentre la classe mitja i la classe obrera es veurà
obligada a posar la seva existència en risc. No es tracta d’una llei, sinó
d’una amenaça. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Arial;">Exigim
la retirada immediata de rosaris, religió i política del nostre cos. Parir és
un dret i no una imposició. No ens deixem trepitjar, no estem soles. Lluitem
per allò essencial; la llibertat femenina per decidir sobre el nostre cos,
sobre el nostre úter i la nostra vida. Només nostra. De la pell endins, no
entra ni déu. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Arial;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Arial;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Arial;">Estimades
dones de Sant Feliu i d’arreu, hi ha un sense fi de motius per seguir parlant
de nosaltres. Desitjàvem que els nostres pensaments sortissin del cercle
quotidià i ens heu cedit la paraula. <o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Arial;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Arial;">Finalment
arribem al punt de tornar a obrir més els ulls per sobrepassar els somnis i allò
palpablement tràgic i cercar allò que necessitem fent una excursió fins el cim
de la igualtat sexual. No defallim durant el trajecte i avancem conscienciant
la societat de la situació real en que ens trobem i acabem així amb la
violència de gènere, els prejudicis en contra del nostre cos i parem tots els
cops directes a la nostra llibertat i la nostra dignitat. Que la por no ens
faci oblidar qui som, recordeu: no estem soles. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Arial;">Ara,
quan arribeu a casa, no oblideu posar-vos davant d’un mirall. Palpeu el vostre
rostre amb la punta dels dits, tanqueu els ulls i caveu fins els inicis de la
vostra consciència, recopileu els records i sentiu-vos orgulloses; tot això que
us vingui al cap, tot el que heu aconseguit, ho heu fet vosaltres. Penseu en
aquelles que estimem, en aquelles que ja no estan i feu un somriure. Obriu els
ulls i observeu la perfecció i bellesa del vostre cos. Quan us vingui el
calfred, agafeu forces, us acabeu de sentir a vosaltres mateixes i ara és hora
de lluitar per vosaltres. Per nosaltres.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Arial;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Arial;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Arial;">En
contra del patriarcat , ara i sempre. Moltes gràcies.<a href="https://www.blogger.com/null" name="_GoBack"></a> <o:p></o:p></span></div>
Lorena Hernàndezhttp://www.blogger.com/profile/04280045030013025606noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6175616046272140805.post-53354082143305611892014-01-03T14:29:00.000-08:002014-05-30T04:31:46.727-07:00Buenos días.<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: justify;">
A la mañana siguiente Picconesko había salido al balcón sin
lavarse la cara con agua tibia y asomó la cabeza para ver si estaba ella. No; sólo
el reflejo del estampado de su vestido a juego con el pañuelo que llevaba la
noche anterior anudado con gracia en la
cabeza. Se había despertado con el vértigo que producen las camas que
quedan anchas, como los jerséis antiguos
encontrados en el desván de la abuela el invierno pasado. Recordó el cálido y
estrecho colchón durante la noche anterior, cuando Leopolda aún prefería
resguardase entre gemidos y sábanas húmedas. Entró en la habitación con la
cabeza alta, esperando encontrar a la altura de su mirada alguna respuesta.
Bajó el mentón y allí estaba la solución en forma de papel. Como si de una película
romántica se tratara, olió las letras escritas en tita azul con su nombre, y
sonrió. Se tocó el cabello para hacer mostrar a un público invisible la
contraposición entre la necesidad de abrir la hoja doblada por cuatro partes, y
el esperar propio de los caballeros. Abrió los ojos considerando la segunda
opción lo demasiado estúpida como para desear desentenderse de ella. Lo abrió: </div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: justify;">
‘’- Mira tu espalda amor, los puntos cicatrizarán pronto. ’’</div>
</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: justify;">
Pero él se preocupó más por el corazón, riñón ya sólo la quedaba
uno…</div>
</div>
Lorena Hernàndezhttp://www.blogger.com/profile/04280045030013025606noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6175616046272140805.post-26676669231487642142013-11-18T08:04:00.001-08:002013-11-18T08:04:13.482-08:00Àfrica.<div align="center" class="MsoNormal" style="text-align: center;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA;">Aquella mateixa tarda havia acabat la guerra. Eren les quatre, el sol ho
anunciava amb crits de foc sobre el paisatge. Ella va somriure. <i>La lleugeresa.</i> No s’ho podia creure;
tres campanades, tres despertadors massa estridents, tres tocs d’alarma i un
punt i final a una guerra que encara conservava el seu perfum cremat dins els
carrers. Ella portava quatre dies tancada dins aquell forat on a la llum li era
prohibida l’entrada. A la consciència també. Les hores de son es multiplicaven
dins aquell cau, era un pacte que va acceptar a canvi de l’aïllament on semblava
que les explosions feien menys mal. Tancada. Els seus ulls, la seva ment i els
seus cabells, no enduts mai pel vent, atrapats per quatre parets de sorra que
tremolaven i es consumien. La por continuava fent-se camí sota terra i
l’abraçava a les nits. Ella era massa
petita, només esperava que algú cridés la paraula ‘’compassió’’ i s’hi deixés
la veu per poder salvar-la. A ella. Era massa petita. Ja ho he dit. Almenys als
ulls del món. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA;">Feia mitja hora que l’aplaudiment d’un públic cansat anunciava l’inici
d’una postguerra encara massa curta. Ella, però, es resguardava dins aquella
ratonera sense saber per què. La por a volar, a sortir de l’ou, a trencar un
silenci massa llarg, la mantenien reclosa sota el sòl que la separava de
l’exterior, de l’aire encara contaminat per la presència dels tancs. Verd. Va
tancar els ulls i va començar a recordar. Simplement va deixar de pensar,
d’analitzar res i va donar pas a les fotografies del passat que el soroll
bèl·lic havia censurat dins la seva memòria. Va tornar a somriure. <i>La lleugeresa.</i> <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA;">Un estiu es va enamorar, va entregar el seu cor a un acomiadament
instantani que ara li sortia pels ulls a través de les llàgrimes. Va tancar-los
amb força per poder tornar, va comptar fins a tretze i els va obrir. I res.
Olor a humit. Ara la seva mare apareixia dins les postals mentals del seu cap;
era molt bonica amb aquella pell fosca i aquells ulls excessivament grans per
aquest món de crueltat desmesurada. - Per això plorava tant - va pensar. Una
panoràmica projectada sobre les parets del seu cervell li va fer recordar el que
havia sigut el seu poble; vuit cases disposades aleatòriament sobre un terreny
vermellós. De pols. De sang. Va pensar en el supermercat minúscul situat a cap
cantonada per la manca de parets. I la nevera de casa, sempre buida i desendollada
durant les èpoques difícils. La fam sempre l’havia conduït pel camí de la
subsistència. <o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA;">Inesperadament l’èxtasi del moment va mostrar-li una carta degustació
avantguardista de ‘’<i>l’art del perfum
concentrat a qualsevol vagó d’un tren</i>’’: espècies orientals de la família
asseguda cinc seients enllà, maduixa, coure i lavanda dins un armari. Aquesta
última la va tranquil·litzar. La fortor a peus i a cap sense ensabonar formaven
part de les postres del menú que va cuinar el seu propi deliri. Un esternut la
va fer vomitar tots aquells bàlsams dins el calaix subterrani on es trobava.
Descans. Només les seves mans es van despertar i el vellut de la seva pell es
va posar dempeus. Una festa tàctil on totes les cèl·lules van ser convidades.
Un tutú, un tros de setí, unes mitges aferrades a les extremitats inferiors i
les seves classes de ballet. Va somriure, aquesta vegada amb notes musicals i
una veu solista dins el cap. <i>La
lleugeresa</i>. De sobte, un record disfressat de cop de puny. Alguna cosa va impactar
sobre el seu pit. Una imatge progressivament més nítida. Un nen, un nen preciós
que havia perdut a algun lloc. Aquest record la ofegava. Era el seu bebè, el
seu propi fill que havia vingut a buscar-la a través de la inconsciència. No ho
podia suportar i per primer cop dins aquella casa improvisada va començar a
faltar l’aire. A consumir-se l’oxigen. Com podia ser que l’oblit se l’hagués
emportat? Al seu nadó, el seu nen. Seu. Ella tenia cinquanta cinc anys i estava cansada d’estar allà. La seva
criatura de pell bruna la mirava i ella no es podia moure. No comprenia res. Va
rascar la sorra del seu voltant per fer-la desaparèixer però només la sang de
les seves ungles va acudir en forma d’ajuda. Inútil. La verticalitat del seu
cos la marejava i volia sortir a l’exterior. Era el moment. Va començar a
escalar amb l’ambició de superar el vertigen i ho estava aconseguint; els
metres que es dibuixaven lineals sota la seva figura augmentaven i ella va
somriure de nou. <i>La lleugeresa</i>. La
levitat del moment la va fer tornar al punt de partida. Un cop a terra. Volia
tornar a recordar. S’hi va asseure i va anul·lar el sentit de la vista per
endinsar-se dins el sentit de la ment cap al passat. I ella era jove i petita.
Almenys als ulls del món. I ningú va cridar la paraula ‘’compassió’’ i ningú
s’hi va deixar la veu. Ara es mirava els braços, la pell pansida pel pas dels
anys i els ‘’tic-tacs’’ dels rellotges carregats per la marxa enrere. No. No
podia ser. Ara les seves pupil·les reflectien la realitat de tota aquella
història embrutada per la terra humida d’un racó inexistent. Portava massa temps recordant i el seu fill
ja era gran. Suposava. Ficada dins un llit tots aquells anys, clausurada per
uns llençols on ella mateixa havia brodat la paraula ‘’abandó’’. La vida ja no
entrava pels forats de la persiana i ella se’n havia oblidat. De què? De viure.
Havia dedicat tot aquell temps a divagar per allò abstracte, per records que no
podia tocar i ja era massa tard. Era fosc dins aquella habitació plena
d’esgarrapades a les parets. El soroll de les bombes la va ficar dins el llit
ja feia trenta anys i la por s’havia convertit en el somnífer que la va fer
minvar sobre un matalàs enfonsat. - Doneu-me el meu nen!- va cridar. I s’hi va
deixar la veu i els batecs del seu cor. <i>La
lleugeresa, </i>va desaparèixer. <o:p></o:p></span></div>
Lorena Hernàndezhttp://www.blogger.com/profile/04280045030013025606noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6175616046272140805.post-64099861880448426822013-10-09T15:34:00.000-07:002013-10-09T15:39:41.701-07:00''CH''<div class="MsoNormal">
No se trata de escucharme- le dije- se trata de clavarte dentro de mi cabeza y lograr entender. Sentir cada una de mis palabras
interiores. Conviértete en mi ego y en mis dudas y comprende que no puedo estar
segura de nada. Mira a tu alrededor… ¿Esto es una ficción? Tengo miedo, pavor,
horror y lo único que se te ocurre tirarme a la cara es un simple: Te escucho. </div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Aquí es cuando él me miró. ¿Y tú? Empecé a gritarle. ¿Qué? </div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Que se fuera, que
abriera la puerta que nos separaba de la burbuja insonorizada y que no volviera.
Dentro de mí ya no quedaba poesía ni
ganas de abrazos, sólo esperaba un portazo, un golpe, un ruido y un gruñido de rabia.</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
¿Y no lo volviste a ver más? ¿Sabes? Dime.</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Que ni pude, porque lo odié en el mismo instante en que
pronunció el latido de la ‘’ch’’ . ¿De qué me servía que me escuchara? Estaba descuidada
en cualquier pozo sombrío, donde ni el eco se atrevía a saludarme.</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
¿Es una historia de amor, abuela? </div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
No, es una historia de necesidad y de anhelo. Es la leyenda
del recibir algo a cambio de la vida frecuentada por la poca luz, por la
carente gula, por el reducido aire respirado. Exacto, me ahogaba y él me
escuchaba. En ese momento quería una bocanada de algo que llenara mis pulmones
y las palabras sólo me confesaban que realmente ahí no había nadie. Que ese
señor con barba que se dispuso a estrechar mi compañía sólo acrecentó mi sed de
ser alguien más. </div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
¿Alguien más? ¿Quién?</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
No lo sé, no puedo saberlo. De todas maneras, nunca sabría
hacerlo.</div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
¿El qué?</div>
<br />
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Entender que ese hombre nunca vino, que este pozo es
profundo y que la oscuridad se mete incluso debajo de mi ropa interior. Que tus
preguntas son mis preguntas, que formas parte del rechazo de querer aceptar que
estoy sola. Completamente solita…</div>
Lorena Hernàndezhttp://www.blogger.com/profile/04280045030013025606noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6175616046272140805.post-43271810026196609502013-07-22T15:20:00.001-07:002013-07-22T15:20:35.560-07:00Pero bueno! Delirióndome!<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
Mi madre estudió la manera de hacerme perfecta. No pudo. </div>
<div class="MsoNormal">
Posteriormente, todos aquellos que de alguna manera envolví
voluntariamente bajo la luz de mi propio Lorenzo, me intentaban halagar para hacerme sentir la invitada de su
propio ‘’quedar bien’’. Me asustaba. </div>
<div class="MsoNormal">
Ayer me entrometí en los asuntos de mi vecina de arriba.
Quise mirar pero no pude. Gritaba demasiado y me vinieron ganas de llorar. <i>– ¡Nunca me quedó bien</i><i><span style="background: white; color: #333333; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Tahoma;">!</span>-</i>
aullaba, pero sin luna. Sólo ahí
encontré la sinceridad y la falta de decorados que mi propio cuerpo necesitaba sediento. Resulta que ella pintaba un cuadro. </div>
<div class="MsoNormal">
Y así, poquito a poco pasaban mis días, sin saber qué hacer, qué decir y deseando coger las fuerzas necesarias para travesar el ventanal. Mi
vecina nunca dejó de gritar: <i>– ¡Nunca me quedó bien</i><i><span style="background-color: white; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; color: #333333; font-size: 12pt; line-height: 18px;">!</span></i> <i>– ¡Nunca me quedó bien</i><i><span style="background-color: white; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; color: #333333; font-size: 12pt; line-height: 18px;">!</span></i> <i>– ¡Nunca me quedó bien</i><i><span style="background-color: white; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; color: #333333; font-size: 12pt; line-height: 18px;">!</span>-</i><i>– ¡Nunca me quedó bien</i><i><span style="background-color: white; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; color: #333333; font-size: 12pt; line-height: 18px;">!</span></i> <i>– ¡Nunca me quedó bien</i><i><span style="background-color: white; background-position: initial initial; background-repeat: initial initial; color: #333333; font-size: 12pt; line-height: 18px;">!</span>-</i>Y el gato negro con ojos morados me trajo mala
suerte. <i>- Como mi madre-</i> reí- <i>sí, al intenta extraer de mí la perfección.</i></div>
<div class="MsoNormal">
Una mañana me armé, no de valor, sino de intriga y me calcé
las gafas graduadas para controlar mi miopía. Bajé las escaleras y – <i>¡Era cierto</i><i><span style="background: white; color: #333333; font-size: 12.0pt; line-height: 115%; mso-bidi-font-family: Tahoma;">!</span></i>- <i>¿El qué?</i>- me pregunté a mí misma- La <i>perfección.</i> - me respondí- <i>Ah, sí, nuestra madre se comportó como una completa lunática.</i>-Hable así, en
plural. Era la solución para no sentirme sola. </div>
<div class="MsoNormal">
Todos aquellos comensales de mi círculo de amistades
sociales, con adicción al halago moral, perdidos
en algún lugar lejos de mí, y yo; sola, hablando con mis propias palabras. Ésta
vez no reí. </div>
<div class="MsoNormal">
Cuando llegué al rellano caí, agradeciendo la falta de
espectadores. Me fumé un cigarrito mentolado. Siempre me había fascinado esa
contradicción. La paradoja del cigarro para el buen aliento. El sabor a menta
para el exquisito paladar de bocas incoherentes. </div>
<div class="MsoNormal">
Salí. </div>
<div class="MsoNormal">
Una procesión de vecinas con carro de la compra se interpuso
en mi camino. La mía no formaba parte de
ese rebaño y por eso las avasallé con piedras de malas miradas y armas de
destrucción masiva ficticias. Ahora estaba completamente de moda. </div>
<div class="MsoNormal">
Cruce carreteras, callejones y calles como
cerrando cremalleras. Se hizo de noche y sólo me encontré con el Hombre Lobo.
Me pidió representar la escena de Caperucita a dúo y me dejé engañar. Se me hizo más tarde
aún, y al llegar a casa pasó lo que temía: el Alba. </div>
<div class="MsoNormal">
Me dispuse a dormir, esperando la hora del desvelo con
tostadas untadas en mantequilla. Cuando me despertara, volvería a vestir mis
gafas para combatir la deformidad de imágenes y me cargaría, no de valor, sino
de ‘’sin reparo’’ para llamar a mi vecina y reclamar su silencio y su
compañía. ‘’Me gusta cuando callas
porqué estás como ausente’’.</div>
<br />
<div class="MsoNormal">
Buenas noches.</div>
Lorena Hernàndezhttp://www.blogger.com/profile/04280045030013025606noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6175616046272140805.post-63462035642623048102013-06-12T14:59:00.000-07:002013-06-12T14:59:15.674-07:00Xuclada.<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="line-height: 115%;"><b><span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">Va passar aquella nit
que jo era desperta. Plorant. Vetllava i plorava formant part, per un moment, del col·lectiu de persones que saben
fer dues coses alhora. <o:p></o:p></span></b></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="line-height: 115%;"><b><span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><br /></span></b></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="line-height: 115%;"><b><span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">Jo? Em sentia bruta per
dins, com si tota la merda que ens estaven tirant a sobre caigués dins meu. <o:p></o:p></span></b></span></div>
<div class="MsoHeading9">
<span lang="CA" style="line-height: 115%;"><b><span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><br /></span></b></span></div>
<div class="MsoHeading9">
<span lang="CA" style="line-height: 115%;"><b><span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">M’ho van extirpar sense miraments i tu ja
saps que allò era el que realment em feia feliç. Els meus focus apagats per
sempre i un vestuari engolit per la naftalina i la humitat. <o:p></o:p></span></b></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="line-height: 115%;"><b><span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><br /></span></b></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="line-height: 115%;"><b><span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">Les biblioteques cremaven
i es convertien en cementiris literaris on irònicament es prohibia fumar.<o:p></o:p></span></b></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="line-height: 115%;"><b><span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><br /></span></b></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="line-height: 115%;"><b><span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">I també recordo la iaia, tancada dins un
passadís gris sense finestres ni oxigen. Abandonada dins aquell hospital públic
on només sobraven les hores d’espera. Ni mantes, ni menjar, ni màquina del cor.
La van obligar a acomiadar-se de mi- <i>No
perdis el bus de tornada</i>- em va dir, i jo, amb les llàgrimes encara als ulls,
vaig pagar el bitllet amb la meitat del que havia cobrat aquell mes. Vaig donar
les gràcies, clar. <o:p></o:p></span></b></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="line-height: 115%;"><b><span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><br /></span></b></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="line-height: 115%;"><b><span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">I la iaia ja no sé on
és. I no vaig poder cridar perquè el cartell de silenci em mirava directament
al rostre. Les normes. <o:p></o:p></span></b></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="line-height: 115%;"><b><span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;"><br /></span></b></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA" style="line-height: 115%;"><b><span style="font-family: Trebuchet MS, sans-serif;">I també hi havia un nen
que no sabia llegir. I una nena que no sabia sumar. I els dos no desitjaven res perquè no sabien pensar. I
van deixar de lluitar. I allà estaven, mare, eren ells que ens tiraven les
bombes i reien. I com a bones joguines soldat van protegir la pàtria i van
abraçar el seu himne. </span></b><span style="font-size: small;"><o:p></o:p></span></span></div>
Lorena Hernàndezhttp://www.blogger.com/profile/04280045030013025606noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-6175616046272140805.post-45944344188283088062013-02-17T15:03:00.000-08:002013-02-17T15:03:28.586-08:00Cinc minutets més.<br />
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">No va ser una
bona idea. No, no ho va ser. Una broma del
destí, una posada a prova. I malgrat tot em vull quedar aquí. Vull seguir no
entenent res, però m’agrada escoltar-te, sentir les teves batalletes d’experiència
i que em facis posar vermella. De vegades el sol s’alça massa d’hora. M’agrada
canviar les normes i decidir que la sortida de laberint no és l’objectiu, que
el guanyador és el més perdut dins la
profunditat de l’enrenou lineal dels arbres. El vencedor és el desorientat. I
sí, he de reconèixer que m’he sentit realment impetuosa, que m’agrada que alcis
la veu per anunciar-me que sóc jo la que ha de canviar aquesta merda, que les
hòsties s’acaben convertint en alguna cosa millor que encara no saps com
explicar-me. Ho entenc. I ara resulta
que he de viatjar. Fugir, marxar d’aquesta monotonia que a poc a poc em va
tornant boja, atrofiant-me. Vols
dir-me adéu i abandonar-me en mig d’aquest cosmos de vides independents perquè m’estimes,
perquè vols que n’aprengui d’allò que em pugui donar l’atzar del temps.
Desitges que ara estigui aquí i allà perquè em valores, perquè saps que puc
fer-ho. Llegeix- em dius- i no deixaré de fer-ho. T’ho prometo.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Clar, ara entenc que no em vull convertir en la dona
que sempre ha dut la faldilla massa llarga. Ara marxo, he de descansar i suposo
que tu també. Ha sigut misteriós tot plegat. Una inconsciència agradable. La trobada amb tu i realment la
descoberta del meu jo amagat sota el llençol, mirant contínuament sota el llit
desitjant trobar monstres. <o:p></o:p></span></div>
Lorena Hernàndezhttp://www.blogger.com/profile/04280045030013025606noreply@blogger.com2