Visc en un món on han imposat la por, la desesperació, la gana i la tremolor. On les llengües es diuen violència i la defensa és l'única manera de sobreviure. Visc en un món on la dictadura mai és morta i els diners s'han convertit en l'oxigen que respirem. Un món on les guerres imperen per tots els carrerons i la lluita queda ofegada a cops... Visc en un món que m'ha robat la confiança i la tranquil•litat. Un món que m'avergonyeix i em fa sentir culpable...
jueves, 24 de mayo de 2012
Mi ser.
Una mica d’aire, una finestra oberta i unes cortines ballant a destemps un fil musical carregat de paciència. Que el temps sense alarma final em segresti per sempre.
No hay comentarios:
Publicar un comentario