Visc en un món on han imposat la por, la desesperació, la gana i la tremolor. On les llengües es diuen violència i la defensa és l'única manera de sobreviure. Visc en un món on la dictadura mai és morta i els diners s'han convertit en l'oxigen que respirem. Un món on les guerres imperen per tots els carrerons i la lluita queda ofegada a cops... Visc en un món que m'ha robat la confiança i la tranquil•litat. Un món que m'avergonyeix i em fa sentir culpable...
jueves, 19 de julio de 2012
De oca a oca.
Em fa pena pensar que hem perdut la partida, que ens hem deixat guanyar abans de la casella de sortida. El món podria haver estat meravellós però l’hem cagada des de l’inici. L’ésser humà es va crear per destruir tot el que tenia algun tipus significat i ho vam acceptar tirant el dau una i una altra vegada. I ara estic aquí compadint-me de mi mateixa i del món sencer, teclejant botons amb lletres davant una pantalla que fa llum... BAHG!
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario