Visc en un món on han imposat la por, la desesperació, la gana i la tremolor. On les llengües es diuen violència i la defensa és l'única manera de sobreviure. Visc en un món on la dictadura mai és morta i els diners s'han convertit en l'oxigen que respirem. Un món on les guerres imperen per tots els carrerons i la lluita queda ofegada a cops... Visc en un món que m'ha robat la confiança i la tranquil•litat. Un món que m'avergonyeix i em fa sentir culpable...
miércoles, 29 de agosto de 2012
TOT, TOT
I vull dir-te que ja ho tinc tot. M’ho menjaré de cop i no deixaré res pels demés, ni un petit bocí de tu. Ni un. I vull dir-te que no sé que donar-te per estar equilibrats en condicions, per no sentir que absorbeixo la teva persona sense donar res a canvi, per no veure que no puc entregar-te res perquè tu ja ho ets tot, ho dones tot i les coses materials no valen per res. Gràcies.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario