Vaig tancar la porta per no sentir més crits. Dormies. Dormies en silenci però cridaves que ja tot s’havia acabat. I ara marxaré, marxaré amb la llum apagada, sense buidar l’armari i amb les ales obertes.
Sóc la Michaella Sphupin i així acaba la meva història.
No hay comentarios:
Publicar un comentario