Visc en un món on han imposat la por, la desesperació, la gana i la tremolor. On les llengües es diuen violència i la defensa és l'única manera de sobreviure. Visc en un món on la dictadura mai és morta i els diners s'han convertit en l'oxigen que respirem. Un món on les guerres imperen per tots els carrerons i la lluita queda ofegada a cops... Visc en un món que m'ha robat la confiança i la tranquil•litat. Un món que m'avergonyeix i em fa sentir culpable...
viernes, 14 de marzo de 2014
Un ventilador.
Quan el vent
s’emporta les paraules, jo vaig corrents a agafar-les i no descanso fins que cadascuna de les lletres és dins el
palmell de la meva mà.
No hay comentarios:
Publicar un comentario