Ser o no ser

Dins aquesta màquina el fum m’ofega mare. No et veig , el fred i aquestes llum blaves m’enceguen. Crits i cops de pal i no puc ni córrer. Mare? I no puc tornar a casa perquè s’ha perdut, m’agradaria convidar-te a sopar. És una llàstima haver de viure aquí; a una fàbrica d’odi i de ràbia. Jo volia no caure i ser artista mama,ho recordes? Eh? Eh? Eh? Te’n recordes? (canvi de to)‘’Vull ser artista, mamita’’ (Riu. Sospira.) Jo també ho recordo. (FOSC)