Violeta.

Vaig decidir parlar de mi. Parlar de mi i de totes les dones que hi ha al món. Vaig decidir parlar de la nostra perfecció dins la imperfecció que arrossega tot allò existent al món. De les notes i els silencis musicals que dibuixen les corbes del nostre cos. També vaig descriure el nostre caminar, el caminar de totes per un món que podem canviar. Això és tot. Les paraules em sortien soles i somreia. M’agradava pensar que era una més. Una dona més dins aquest món en el que ens ha costat tant cridar. Un  món de silenci femení que ens feia i ens fa mal.  Vaig parlar de ventres, pits i cuixes esculpits amb el nostre cos i de la respiració accelerada d’un part. Vaig veure mirades de complicitat que em van fer més forta i vaig plorar per aquelles dones que no han aconseguit fer-ho. Vaig llançar un gemec al cel ple de dolor. El dolor infinit dels cops a la nostra pell i no ho vaig suportar.  Vaig cridar més i més per aquelles a les que la por se’ls hi ha menjat les paraules, l’amor cap a una mateixa i l’orgull de ser qui és. Em vaig sentir més dona que mai i vaig tornar a cridar  lletrejant els noms de totes nosaltres.  Es van sentir infinites veus i vaig ser feliç. Vaig recordar les paraules ella, la, elles, les, que de vegades havien quedat oblidades. Vaig llançar l’escombra, el plomall i el pintallavis.  Vaig esborrar els números 90-60-90 i i vaig sortir de la cuina suspenent l’assignatura “labores del hogar”. I mica en mica em vaig anar desfent dels tòpics que ens havien ofegat durant tant de temps. Em vaig sentir lliure de poder fer un petó a qui volgués i quan volgués, de decidir la llargada dels meus pantalons i la meva faldilla , i la forma del meu cabell.  I llavors vaig entendre el que estava fent. Simplement parlava de nosaltres. Dels nostres drets i de l’anhel per tastar la igualtat de la dona i l’home arreu del món. De la nostra veïna, la nostra mare i les nostres filles. Parlava de les nostres amigues, les nostres tietes i les nostres avies. Vaig  plorar i vaig riure parlant de nosaltres, del que som, hem sigut i serem. De mi i de totes les dones que hi ha al món.