Goofy.

I no vull parlar de tòpics perquè em cansen, els avorreixo, se’m repeteixen i em semblen covards. Només vull acomiadar-me de tu mirant-te directament a aquests preciosos ulls de felí que no es tornaran a obrir: el cansament de les parpelles degut al pes d’una vida feliç, és per això, no pateixis. No entendràs ni una de les paraules que escric, però no considero aquest temps perdut, perquè te’l dedico a tu. Han fet que et conegués i que t’estimés i ho vaig fer des de principi, malgrat que el teu instint animal no et deixava apropar-te a mi sense una pinzellada esquerpa que em feia riure. Sempre desitjava que t’estiressis al meu damunt i quan ho aconseguia era una miqueta més feliç. Mai oblidaré la poteta que se’t movia quan et tocàvem l’orella, he de confessar-te que vaig apoderar-me d’aquesta broma sense el teu permís. Vagis on vagis demana que et rasquin allà on tu desitgis, on més t’agradi. Sí allà. És difícil dir-te adéu perquè costa allunyar-se de les coses agradables.  Descansa en pau i dóna guerra allà on vagis marrameu: miau, miau, miau.