Xuclada.

Va passar aquella nit que jo era desperta. Plorant. Vetllava i plorava formant part, per un  moment, del col·lectiu de persones que saben fer dues coses alhora.  

Jo? Em sentia bruta per dins, com si tota la merda que ens estaven tirant a sobre caigués dins meu.

M’ho van extirpar sense miraments i tu ja saps que allò era el que realment em feia feliç. Els meus focus apagats per sempre i un vestuari engolit per la naftalina i la humitat.

Les biblioteques cremaven i es convertien en cementiris literaris on irònicament es prohibia fumar.

I també recordo la iaia, tancada dins un passadís gris sense finestres ni oxigen. Abandonada dins aquell hospital públic on només sobraven les hores d’espera. Ni mantes, ni menjar, ni màquina del cor. La van obligar a acomiadar-se de mi- No perdis el bus de tornada- em va dir, i jo, amb les llàgrimes encara als ulls, vaig pagar el bitllet amb la meitat del que havia cobrat aquell mes. Vaig donar les gràcies, clar.  

I la iaia ja no sé on és. I no vaig poder cridar perquè el cartell de silenci em mirava directament al rostre. Les normes.

I també hi havia un nen que no sabia llegir. I una nena que no sabia sumar. I els dos  no desitjaven res perquè no sabien pensar. I van deixar de lluitar. I allà estaven, mare, eren ells que ens tiraven les bombes i reien. I com a bones joguines soldat van protegir la pàtria i van abraçar el seu himne.