Regal de no Nadal

El meu regal és verd. Verd poma, verd ampolla i vermell. És monocromàtic i fa brillar el sol. Està fet de nostàlgia i de saliva, de petons i macarrons al forn. És tan gran que no cap a l’Univers, però us el podeu ficar a la butxaca, podeu dormir amb ell o escoltar música. Et fa una abraçada quan la necessites i et dona aigua quan tens set. S’enfada i riu i plora i riu i torna a riure. Plora. Plora molt i no li cauen llàgrimes. Fa olor a caca de gos o de vaca  o de mico o de gat i de rosa o de caca. Es pot fer al forn o a la paella o pot prendre el sol i menjar-te amb patates. Són els teus ulls, els meus i els d’aquella noia que espera a la porta de l’església del teu poble. És estranger i parla tots els idiomes del món excepte el rus. Parla rus i es pot menjar amb forquilla. Negre, és negre i xinès i verd poma i no sap que dir quan parla. Es pinta les ungles de cap color i quan et veu somriu i fa l’amor i juga amb pastanagues i “ibuprofenos”. Li agrada pintar i és un gran empresari, un bisbe o una mongeta tendra o és un pernil. Crida quan està en silenci i escolta música abans de pujar al metro. Té les claus de casa teva i no utilitza mitjons. És taronja i de fusta i de marbre i té formes rodones acabades en cercles de plàstic i de ferro. No té ungles. És de dretes, escriu poemes i no és una persona, és humà o una dona que acaba de donar vida a un ninot amb ulls de plàstic perquè estava enamorada del container d’envasos del seu propi carrer. Porta vestits de cotó de color blau turquesa. Fa fotografies als miralls per poder mirar-se el cul que mai va  poder tenir. No sap que dir-te quan et veu i t’envia flors a la direcció del teu veí del cinquè. Li agraden les maduixes i explicar-te els seus secrets. Odia les corbates i els passamuntanyes i els iogurts amb trossets. Li agrada llegir la Vanguardia mentre balla la cançó que estava de moda ara fa 60 anys. Pren cafè des dels núvols i dibuixa amb llums de colors. Té vida. Vida i mort i llàstima. Llàstima i alegria mentre va a classe. Viu. Viu molt. Viu igual que conta les rajoles del vagó al que tu mateix vas pujar avui fa 5 anys. Sempre se’n oblida del teu aniversari i beu aigua no potable. No pot parar de pensar en màscares, Donnetes i llenties i en la sopa de quan estàs malalta. Puja les escales amb les seves vuit potes i en un futur vol ser un gall. Menja gelats de vainilla amb ketchup, olor a xoriço i gust a l’armari de la seva àvia. És aigua de mar. És de mar. No viu en aquest planeta i canta l’himne de la llibertat quan el seu pare l’obliga a estendre la roba. És de muntanya i viu en un gratacels de Nova York amb un parell de pedres famoses. No té cap malaltia, és el diable confessant-se i pastilles anticonceptives. Se’n riu de tu quan t’equivoques i esmorza perfum francès. Treballa a l’ajuntament i despulla a tots els gats amb botes que intenten entrar. El vostre regal es un cristià que no creu en els seus peus. I en el teus tampoc. Es posa guants de guix a la tardor. És un elefant. Un elefant. Un helicòpter i un llibre. És la teva pel·lícula de por infantil preferida i porta les ulleres de sol d’en Pare Noel. És amic d’en Manelic de Terra Baixa i és de color rosa.  El meu regal és verd. Verd poma, verd ampolla i vermell. El meu regal són totes aquestes paraules. El meu regal és aquest. Tot això és vostre. Us regalo tot el món que s’ha creat a la vostra imaginació mentre jo mateixa llegia. Tot allò que heu pensat i que us ha passat pel cap us ho regalo. Tot això és vostre. Espero que us agradi i que ho guardeu per sempre.